El Tribunal Constitucional ha anul·lat recentment l’impost de plusvàlua municipal per mitjà d’una sentència ponència del magistrat Ricardo Enríquez que considera que el càlcul de l’impost és inconstitucional.

L’error es converteix en el cop definitiu per a l’impost de plusvàlua, perquè dicta que el sistema de còmput objectiu no correspon a la realitat i afecta al principi de capacitat econòmica establert en la Constitució espanyola en el seu article 31.

La sentència considera que els articles 107.1, 107.2 a) i 107.4 són nuls i inconstitucionals.

En ells s’estableix un mètode objectiu per a determinar la base imposable de l’Impost sobre l’Increment del valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana, que dóna per descomptat un augment del valor dels terrenys durant el període d’imposició independentment de si aquest increment ha existit realment, o de la quantia real d’aquest.

La sentència, que no tindrà efecte retroactiu, impossibilita de facto el que els ajuntaments puguin continuar cobrant l’impost, perquè declara inconstitucional el seu càlcul.

No obstant això, la fallada porta una mica d’esperança als consistoris en suggerir que sigui el legislador qui prevegi una nova fórmula per a calcular la plusvàlua que s’adeqüi a la doctrina constitucional.

Aquesta sentència del Tribunal Constitucional dóna el cop de gràcia a l’impost de plusvàlua. Aquest mateix tribunal ja havia declarat inconstitucional en 2019 la plusvàlua municipal si la quota era superior a l’increment del patrimoni, i en 2017 ja va declarar inconstitucionals diversos articles del Reial decret que regula la taxa municipal perquè gravaven situacions on no hi havia hagut un increment real o potencial del valor de l’immoble.

La mesura suposa un dur cop per a les arques municipals, ja que els diners recaptats a través del cobrament de l’impost de plusvàlua representa una important font de finançament per als ajuntaments de tot el territori espanyol.